No em considero una artista, però he hagut d'escriure aquesta declaració per poder aplicar a una de les beques Hangar. A vera si hi ha sort!
Utilitzo la fotografia per immortalitzar la bellesa dels llocs abandonats i els objectes que s’hi troben i que han caigut en l’oblit.
L’elecció d’aquest tema com a eix central de la meva obra, és perquè, des de petita, sempre he sentit especial curiositat per saber què s’hi trobava dins d’aquests descuidats indrets. Ja de gran, m’endinso en cases, fàbriques, guardaries, orfenats... i tot d’espais deteriorats pel pas del temps per destapar-ne els seus secrets. D’aquesta manera, reconnecto el passat amb el present i l’oblit passa a ser record.
Però capturar l’essència del moment no és suficient. Sempre he estat molt influenciada per Tim Burton i els seus mons foscos però alhora dolços. Per aquesta raó, utilitzo tècniques digitals per potenciar-ne les textures, les llums i els colors. Així, aconsegueixo recrear aquest món híbrid entre realitat i conte per tal de despertar una barreja de sensacions que es mouen, bàsicament, entre la nostàlgia, la tendresa i el misteri.
Per evocar el pas del temps, evito la fotografia en blanc i negre perquè crec que aquests objectes i espais ja han estat prou temps a la penombra, i en el seu lloc, utilitzo colors menys saturats. D’altra banda, sempre disparo en diferents obertures de diafragma per poder processar de manera òptima la poca llum que hi ha en aquests llocs i aconseguir aquest aire inquietant.
El meu esperit aventurer, sumat a una insaciable curiositat pel desconegut, és el que em motiva a seguir infiltrant-me per aquests mons obscurs en busca de records perduts per tal de compartir-los amb els que estan a la llum.
