Bocí de lluna.

En mig de contes fantàstics tu em vas fer créixer i com una misteriosa fada solies aparèixer.
Amb tu mai hi havien moments tràgics, a mà sempre tenies els "polvos màgics".
Tu, que sempre n’has portat de cap, m'enredaves com si res; dibuixaves móns de cotó de sucre perquè jo me’ls mengés.

Sempre tan dolça i divertida, sempre maquinant com fer-m’ho passar bé. Aquelles tardes assegudes al terra de la teva cuina llegint-me el Hobbit mai les oblidaré. Sis anyets que tenia! I encara avui, repetiria!

I la teva rèflex? Fotos aquí i fotos allà, em feies posar sense parar! M’ho passava tan bé, que el temps s’esfumava sense jo voler! “Com si no sabessis que et faig una foto” em vas xiuxiuejar; i recolzada a l’escala els cabells em vas col•locar. Ho recordo com si fos ahir, com ho puc oblidar?

“Escolta, escolta, ja veuràs, el mar de fons sentiràs”-. I jo, amb cara de sorpresa, al cargol l’orella posava. Sentia les onades anant i tornant! No em podia creure el que estava passant!

Elefants de potes llargues, rellotges que es desfeien, una dona i una oca, un home sortint d’un ou. La teva habitació? Gravada en el meu pensament. Sempre remenava esperant trobar quelcom sorprenent.

I aquell penjoll amb la rosa? Quina història m'explicaves! Un arbre màgic, un cavaller i una damisel•la enamorada. Com m'enganyaves!

De les llums no pengen cristalls, llàgrimes de cocodril són el que estàs tocant! Que emocionant!

I els anys han passat però tu no has canviat. Especial, extravertida, riallera i divertida. Ets alhora la llum i la foscor. Ets un món de fantasia i de color. Imprevisible, detallista, misteriosa i sorprenent. Ets aquell llibre que explica les millors històries i es guarda els millors finals per l’últim moment. Ets fantàstica, ets diferent, ets esbojarrada i alhora pacient. Consells, anècdotes, històries i contes; sempre tens quelcom per fer-te escoltar; mai avorreixes i sempre de riure em fas esclatar. Ets la calma, ets el vent, ets un remolí quan estàs amb la gent.

Amb tu RES és el que sembla. Amb tu TOT és diferent. Transformes el més simple en quelcom sorprenent. Pintes amb la imaginació aquell conte amb el que tots hem somiat quan érem nens. Màgia tu desprens.

Gràcies per tots i cada un dels moments. Per haver-me fet creure en allò que no pots preveure. Per ensenyar-me a mirar més enllà. Per demostrar-me que en tu sempre es pot comptar. Per aquelles mirades plenes de complicitat. Per revelar-me el secret de la felicitat.

Ets genial. Ets bruna. Ets el meu bocí de lluna.