Divendres vaig treballar de fotògrafa en una festa d'aniversari. Vaig plegar a les 3am i a les 8am em llevava per anar a escalar. Ara dit així sona molt fàcil, però quan va sonar el despertador em vaig morir.
Vaig obrir la persiana resant que fes mal temps per no haver-me de llevar. El cel estava gris però no plovia. Llàstima!
D'acord... ara toca buscar més excuses...
Mig adormida, agafo l'iphone i busco ressenyes de la zona. Trobo un blog i tothom en parla molt bé. (argh). Després m'informo del tipus de pedra. Si és compacte o granit no hi vaig, però al final resulta que la roca és de la bona!
Total, que em llevo i cap a Beuda a trobar-me amb la colla!
El lloc és fantàstic. Vies llargues de 25m i nivells per tothom. Fa molt bon dia i podem escalar en màniga curta. Estem sols al sector fins a mig matí i riem moltíssim.
Obro 3 vies de 6a i per rematar i com que sóc una picada intento obrir un 6a+ quan encara no tinc el nivell. Al final m'acaba passant factura! Quan ja estava a 5m de la reunió i a només 2 xapes, ja no puc més. No trobo peus i m'he desviat massa cap a la dreta. Descanso en una pedra que hi ha aprop. Em miro de nou la roca i m'hi torno a enganxar. Quan intento canviar de peus ja no tinc forces i els braços em fan figa. La cama dreta comença a tremolar moltíssim perquè no la tinc ben recolzada. Començo a veure el que passarà: cauré! Havia xapat 1m més avall i a l'esquerra, el que significa que si caic faré pèndul i m'empotraré contra la roca del costat. Miro si em puc tornar a posar a la roca per descansar però ja és massa tard. Tibaaaaa!!!!!! Li crido al Josep. No vull caure, no he caigut mai encara i no sé el què és! I mentre pensava això, em trobo caient
Ara ja estava sota la xapa que tocava i només podia seguir amunt. Havia d'arribar a la reunió per desmuntar la via i marxar, fèiem tard.
Un cop recuperat l'alè em torno a enganxar a la paret . És una placa i només tinc esquerdes per posar mans i peus. Quan ja casi arribo a la següent xapa per encadenar, torno a caure. Estic cansada. He fet 20m, me'n queden 5 i no vull rendir-me. Vull fer la via!
Ho torno a intentar, nerviosa, cansada i desmotivada. Reuneixo totes les meves forces i em dic a mi mateixa que ho puc fer. Quan ja casi ho tenia, quan ja tenia la cinta a la meva mà i només em faltava passar la corda, torno a caure, amb tanta mala llet que al frenar la caiguda amb els peus em faig mal al turmell dret. Em rendeixo. Estic emprenyada amb mi mateixa. No ho he aconseguit i em fa molta ràbia. Demano que em baixin i el Josep torna a fer la via per recollir les dues cintes que quedàven.
La lliçó és que no apreti tant quan encara no tinc nivell jejeje. Però és que no ho puc evitar! Ho havia de provar ;P
Espero tornar-hi i poder fer cim.
No hay comentarios:
Publicar un comentario